Un món sense nuclears és possible?

Eva Clota Actualitzat a les 11:36 h   06/05/2012

Abril ha estat un mes ventós i això ha permès assolir un record de fabricació d'electricitat a Espanya mitjançant els aerogeneradors, la versió moderna dels molins de vent. L'energia eòlica ha generat 5.300 gigawats, suficient per cobrir el 25,7% de la demanda energètica espanyola, o el que és el mateix, per abastir els 17 milions de llars que hi ha a l'estat. A més, ha comportat un estalvi de 270 milions d'euros en pagaments a l'estranger per comprar altres fonts d'energia i s'han generat 2 milions de tones menys de CO2 a l'atmosfera. Dades com aquesta, sumada a l'apagada nuclear -tot i que transitòria- del Japó, reboren el debat sobre si un món sense nuclears és possible. Com acostuma a passar en aquests casos, els arguments d'uns i altres són extensos, vàlids i rebatibles.

L'energia nuclear es va posicionar com una alternativa als combustibles fòssils –carbó, petroli i gas- més barata, més neta i més estable per al sistema.

Al món hi ha 443 reactors atòmics que produeixen el 16% de l'electricitat mundial i segurament haurien anat "in crescendo" si en el camí no s'hi hagués interposat un fort rebuig social, el creixement d'una alternativa a l'alternativa -les energies renovables- i accidents com el de Txernòbil el 1986 o el terratrèmol i posterior tsunami del març de l'any passat al Japó, que va tocar de mort la planta nuclear de Fukushima.

El futur de l'energia nuclear està cada vegada més contra les cordes i la majoria de països naveguen en polítiques erràtiques que tan aviat anuncien l'apagada nuclear definitiva com al cap d'un temps allarguen la vida de les centrals. Per ara, no n'hi ha cap que subsisteixi sense energia nuclear. O la produeixen o la compren fora, com per exemple, Itàlia, que fa més de 20 anys que no té cap central en el seu territori. França és el país amb més dependència nuclear, el 75% del total.

La gran pregunta és: el món pot viure sense?



L'energia renovable, en les seves múltiples variants -des de l'eòlica fins als biocombustibles passant per una àmplia oferta com la geotèrmica, la hidroelèctrica, la mareomotriu, la solar, l'onamotriu o la biomassa-, ha anat guanyant posicions els últims anys i en alguns moments fins i tot ha superat el total d'electricitat generada per nuclears.

Els seus detractors diuen que no n'hi ha prou per garantir un subministrament segur i ininterromput durant 24 hores els 365 dies l'any però entitats com Greenpeace ho neguen i rebaten els avantatges que s'esgrimeixen a favor de les nuclears.

Més barata? Si no estigués subvencionada, ja es veuria si és així, diuen. Més neta?Efectivament, produir energia nuclear no comporta emissions de CO2 a l'atmosfera, si més no directament, tot i que els processos associats sí que en generen, al·leguen els ecologistes.Més estable? És cert que la matèria primera de l'energia nuclear, l'urani, prové de països políticament estables, a diferència dels grans poveïdors de petroli, gas o carbó. Però es tracta d'un mineral finit, diuen els seus contraris, i, per tant, amb un límit d'explotació.

El seu gran handicap: la seguretat. Malgrat les altíssimes mesures protectores que s'adopten, el risc de contaminació és elevat i les conseqüències, devastadores i de llarg recorregut en el temps.

A Espanya és factible

Greenpeace assegura que viure només amb energies renovables és tècnicament viable i econòmicament assumible. En el cas espanyol, diversos estudis ho ratifiquen i, és més, asseguren que fins i tot en sobraria per exportar-ne.

L'energia eòlica marina i terrestre, segons aquest estudi, podria cobrir a Espanya 1,72 vegades la demanda que es calcula que hi haurà el 2050. Però, tenint en compte el potencial solar del país, es calcula que l'energia solar podria cobrir fins a 8,32 vegades el total.

A això encara s'hauria de sumar l'electricitat que es podria produir amb energies renovables menys conegudes.

Un canvi de mentalitat

Amb energia fòssil, nuclear o renovables, el que sembla clar és la necessitat de canviar el nostre concepte de desenvolupament per fer-lo més sostenible i menys dependent dels recursos naturals, finits o infinits. 

Al ritme actual, segons l'Agència Internacional de l'Energia, el consum d'energia creixerà un 50% els pròxims 20 anys.