El Vallès Occidental aposta per la biomassa forestal per generar energia calorífica

http://www.terrassadigital.cat/

El projecte "boscos del Vallès" vol generar energia calorífica amb la fusta de la neteja dels arbres. El consell d'alcaldes i alcaldesses ha pres acords per avançar i Sant Cugat vol acollir una planta en el futur.

El projecte “Boscos del Vallès” avança amb dos acords presos al Consell d’alcaldes i alcaldesses celebrat al Consell Comarcal aquest dimecres.

L’objectiu és promoure l’aprofitament de la biomassa forestal resultant de la neteja i cura dels arbres. D’aquesta manera disminueix el risc d’incendis i amb l’ús de la fusta es genera energia calorífica per abastar diferents equipaments de la comarca i es creen llocs de treball.

El consell ha aprovat modificar el Pla d’Actuació Comarcal per ampliar el termini de vigència fins al 2016, incloure altres objectius i adaptar-lo a les noves necessitats. La modificació se signarà al proper ple, previst pel 17 de juliol. I al setembre se signarà un conveni amb la Generalitat i la Diputació per coordinar esforços sense duplicar serveis. Més endavant caldrà establir on s’ubicaran a la comarca diferents plantes per emmagatzemar la fusta i tractar-la fins a convertir-la en estelles, en combustible. 

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, afirma que el seu municipi ja s’ha postulat: “nosaltres tenim una proposta d’ubicació i la facilitarem al consell i parlarem amb els altres ajuntaments per si la troben viable. Per tant, estaríem ja en disposició d’oferir un terreny que podria acollir aquesta proposta.”

Durant la sessió també s’han fet públiques les dades de les sol·licituds de beques de menjador per al curs escolar 2014-2015 a la comarca. S’han sol·licitat 12.796 (un 25% més respecte al curs que ha acabat). Llavors se’n varen demanar 9.573.

La Generalitat ha homogeneïtzat els criteris per atorgar aquests ajuts a tot Catalunya, ha obert la porta als alumnes de secundària i avança que es donaran beques pel 100% del cost del servei a les famílies més necessitades. Els alcaldes demanen que la partida pressupostària cobreixi la demanda.

Així, Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, ha dit: “demanar que per part del govern de la Generalitat es doti el pressupost suficient per complir el que va dir la consellera d’educació en el parlament l’estiu passat: que a Catalunya cap nen ni cap nena es quedaria sense un ajut de menjador per una manca de pressupost.”

Ballart també ha avançat que s’ha demanat una reunió amb la consellera de benestar, Neus Munté, -prevista pel setembre- per demanar un sistema únic a tot Catalunya que garanteixi un plat a taula a tots els nens i nenes, també durant les vacances escolars

La reunió també ha servit per concretar accions per reindustrialitzar la comarca, com fer més atractiu el sòl industrial dels municipis o relligar el territori amb infraestructures.

I, finalment, també s’han modificat els estatuts del consorci de residus i els de turisme per qüestions tècniques i adequar-se a les noves normatives que peses sobre les administracions i governs locals.

Les escoles d´Olot s´integraran a la xarxa de biomassa comarcal

http://www.diaridegirona.cat/
Les escoles olotines rebran calefacció a través d'una xarxa de calderes de biomassa comarcal. Segons va explicar l'alcalde d'Olot Josep Maria Corominas (CiU) al plenari. La solució va ser exposada a la darrera reunió del Consorci Comarcal de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA), la qual va tenir lloc el dia 2 de juliol. Corominas va assenyalar que el SIGMA treballa en la planificació d'una xarxa comarcal de calderes de biomassa per tal de presentar-la a les convocatòries d'ajudes europees. Va precisar que al pla no hi han tots els municipis de la comarca. "Perquè - va dir - a vegades l'estructura física els impedeix participar-hi". Es va referir als municipis de menys de cinc-cents habitants que en ocasions participen dels plans comarcals des de la plataforma de municipis veïns més grans. 
La intenció és la d'aprofitar el fet que la Garrotxa és la comarca amb més superfície forestal de Catalunya, un 74,47% del total. De moment, la primavera passada el Sigma va dur a terme un experiment a la llera del riu Fluvià. a la zona del pont d'Argelaguer. Van obtenir 300 tones d'estella que convertiran en biomassa.

El poder del serrín

http://www.lavanguardia.com/

El poder del serrínLa empresa familiar Palets J. Martorell, de Santa Coloma de Farners, una de las más importantes de Catalunya dedicada al serrado de madera y a la fabricación de embalajes -básicamente palés de madera- ha abierto una nueva fábrica especializada en la producción de pellet, un producto granulado de alto poder calorífico que se usa de combustible en estufas y calderas. La nueva planta, que ha supuesto una inversión de unos 2,5 millones de euros, producirá inicialmente entre 15.000 y 20.000 toneladas al año de este producto que se venderá principalmente en Catalunya y en el sur de Francia. Una nueva línea de negocio que permitirá incrementar la facturación de la empresa, que actualmente ronda los 11 millones de euros, en un 25% en el plazo de año.

De esta forma, la firma, con capacidad para transformar 80.000 toneladas de coníferas y una potencia calorífica de 2.500 kw/h, aprovecha el serrín que se origina en el proceso de fabricación de los palés para crear este nuevo producto muy eficiente energéticamente y cuya presencia en el mercado crece a un ritmo vertiginoso. Entre los años 2008 y 2013, la producción de pellet en Catalunya pasó de las 8.000 toneladas al año a las 27.000, de las que un 26% se exportan. La Asociación Española de Valorización Energética de la Biomasa calcula que quienes optan por calentarse en sus casas con pellet de madera o astilla ven disminuida su factura energética entre un 40-60%

Los administradores de la sociedad, Alfons Porro y Jaume Noguer, explican que la nueva planta les permite "cerrar el círculo de la madera" ya que conseguirán revalorizar todos los subproductos que se originan en la fabricación de embalajes. "En el proceso de convertir el tronco de pino en madera para hacer palés originamos un 50% de subproductos, entre ellos trozos de madera que una vez pasados por un molino se convierten en astilla y serrín que ahora empleamos para fabricar pellets". Porro agrega que hasta ahora el serrín viajaba a otras plantas de España que las convertían en pellet. "Esto era totalmente ineficiente", reconoce. Para la nueva planta, que ha permitido crear 5 nuevos puestos de trabajo, se ha adquirido un nuevo secadero para quitar la humedad del serrín, que se suma a los cinco que ya tiene la empresa.

Palets J. Martorell forma parte del grupo empresarial Joan Martorell, que tiene otra línea de negocio dedicada a materiales para la construcción. El grupo, presidido por Joan Martorell, prevé facturar este año unos 14 millones de euros.

La biomasa sustituye al gasóleo en Termas Pallarés

http://www.energias-renovables.com/

El balneario de Alhama de Aragón cuenta desde el pasado mes de abril con dos calderas de biomasa (500 kilovatios de potencia cada una) que han venido a sustituir a otras tantas de gasóleo. La nueva instalación provee de calefacción, agua caliente sanitaria y tratamientos termales a los tres hoteles integrados en Termas Pallarés: Gran Hotel Cascada (5 estrellas y 24 habitaciones), Hotel Termas (4 estrellas y 54 habitaciones) y Hotel Parques (3 estrellas y 91 habitaciones).
La biomasa sustituye al gasóleo en Termas Pallarés
El consejero de Industria e Innovación del Gobierno de Aragón, Arturo Aliaga, visitó la semana pasada el complejo termal situado en Alhama de Aragón (Zaragoza), que estrenó el pasado mes de abril una instalación de biomasa de un megavatio de potencia que se encuentra ubicada en un edificio independiente del complejo hotelero. Aparte de las dos calderas de 500 kilovatios, la instalación cuenta con dos depósitos de inercia de 5.000 litros, 120 metros de conducciones enterradas, un silo aéreo de 140 metros cúbicos de capacidad y sistemas tanto para descargar las astillas como para recuperar los humos.

Los efectos del cambio
Según la nota de prensa difundida por la consejería aragonesa de Industria, los beneficios de sustituir la instalación de gasóleo por esta de biomasa "son tanto económicos -el Balneario ahorrará más de un 10% en los costes energéticos- como sociales y medioambientales". Así, el uso de la biomasa -explica en su nota el Gobierno aragonés- evita el consumo de "los 145.000 litros de gasóleo al año que se venían gastando hasta ahora y la emisión de 404 toneladas de CO2 a la atmósfera". De modo indirecto -concluye el Ejecutivo maño-, se favorece la "creación y mantenimiento de puestos de trabajo en lugares como las plantas de biomasa que proporcionan el combustible y en otras actividades relacionadas como la limpieza de bosques y transporte de material".